De la mà: preu i cobertura

En època de crisi tots intentem minimitzar despeses, però hi ha situacions en què retallar és un error. Un restaurant pot reduir costos de la marca de l’ampolla d’aigua, però no ho pot fer apagant els llums ni, molt menys, estalviant en calefacció o aire condicionat. És una ximpleria desconnectar la cafetera i encendre-la només si et demanen un cafè perquè consumeix molt. La psicosi de retallar ens fa cometre errors irreversibles, com en el cas de les assegurances quan declarem menys valor del que correspon. D’això se’n diu infraassegurança.

Que perillós que és afegir més riscos! I el pitjor és… creure que ho tens tot en ordre. Perquè si a més dels riscos naturals que existeixen prescindeixes d’una assegurança en condicions, l’únic que aconsegueixes és empitjorar el possible panorama en cas de sinistre.

Una infraassegurança, per definir-ho bé, suposa que contractes una pòlissa i atorgues al bé garantit un valor inferior al que té realment. En efecte, “aparentment” t’estalvies una mica de diners en contractar-la, però no et resol res si passa alguna cosa.

Per explicar-ho millor et posaré un exemple: els teus mobles i béns tenen un valor de 60.000 euros, però els assegures únicament per 30.000 i té lloc un accident. T’indemnitzaran en la proporció que has assegurat, és a dir un 50%. Però el teu error és creure que estàs cobert fins a 30.000 euros i no és així, perquè en cas de sinistre t’indemnitzaran aplicant la mateixa regla proporcional.

 En assegurances tu no compres una pòlissa, compres una cobertura, i per a això has de saber que no fer-ho correctament té implicacions greus.