Des de l’1 de gener, les indemnitzacions per mort en accident de trànsit creixen fins a un 50%

Vas per la carretera i et trobes un senyal lluminós que t’obliga a reduir la velocitat bruscament. Avances i comproves que s’ha produït un accident. Mires cap a una altra banda i esperes que no hagi estat greu. Tot i que penses que afortunadament no has estat tu, recordes automàticament que la teva assegurança et protegeix i indemnitza en cas que ho necessitis.

L’1 de gener passa va entrar en vigor la Llei de barem d’accidents, que estableix el sistema per valorar els danys i perjudicis causats a les persones en accidents de circulació, a més aquest barem també és aplicable a un altre tipus d’accidents, com els de treball o els causats per la mala praxi mèdica.

Una de les novetats més importants és l’increment de les indemnitzacions per mort amb una mitjana del 50%. També s’eleven les indemnitzacions per seqüeles, un 35%, i les indemnitzacions per lesions s’incrementen un 12,58% de mitjana.

 

Què canvia?

 Apareixen nous beneficiaris, que es classifiquen com a perjudicats, com germans majors d’edat, parelles estables, menors que conviuen amb familiars que no en són els pares biològics, bàsicament els propparents que hagin conviscut familiarment amb la víctima durant un mínim de cinc anys.

I varia el mètode de càlcul de la indemnització per a la víctima, inclòs el “lucre cessant”, que és la pèrdua de guanys com a conseqüència d’un dany que, si aquest no s’hagués produït, hauríem obtingut.

La nova llei tindrà en consideració els ingressos de la víctima, la feina que poden dur a terme a la llar i la pèrdua de capacitats futures per a menors o estudiants.

Els corredors d’assegurances aplaudim la reforma, perquè ens posem de part del consumidor i creiem que és una reforma que beneficia les víctimes, ja que en millora les cobertures.

També compartim les declaracions de Rafael Catalá, ministre de Justícia des del 19 de setembre del 2014, quan afirma: “l’assegurança duu a terme un paper que va més enllà de les tasques purament econòmiques per convertir-se en un factor de cohesió social, amb una contribució important al benestar dels ciutadans, gestionant bé temes complexos”.