En Diego ha estat tota la setmana ajustant despeses per permetre’s el luxe d’esquiar dissabte. Quan comença la temporada es desferma la passió per la neu com també dels 5 milions de persones que baixen per les pistes espanyoles cada temporada.

Segons un estudi elaborat per Intermundial, durant la temporada 2014–2015 el 53% de les incidències a les pistes d’esquí es van produir per malaltia o accident. Una repatriació dins del país costa uns 2.000 euros i 6.000, o més, a l’estranger. Les despeses les assumeix el mateix esquiador.

“Passaport al paradís”

 En Diego va començar a esquiar fa 5 anys, quan va conèixer la Idoia, i des del primer dia tots dos van contractar el que anomenen el passaport al paradís: l’assegurança d’esquí. Consideren important estar ben protegits en cas d’accident, per això inclouen en la seva assegurança cobertures com la responsabilitat civil, el rescat en pista, l’assistència mèdica i les despeses mèdiques.

 Una vegada en Diego va xocar amb una altra persona. Afortunadament no va passar res, però alguns accidents es poden traduir en grans quantitats de diners. Unes xifres elevades que no sempre és possible afrontar. En Diego sap que la pràctica d’aquest esport pot suposar no només un perill per a la mateixa persona, sinó també per als altres, i que el causant de l’accident s’ha de fer càrrec de les despeses que aquest produeixi a la tercera persona.

La Idoia vol assegurar el seu benestar si es fa mal, ja que sap que en cas d’accident a la mateixa estació, el sistema públic sanitari no es farà càrrec de les despeses, i una assegurança privada possiblement tampoc. En canvi, una assegurança d’esquí cobreix qualsevol contratemps.

Habitual i ocasional; l’esquiador s’ha de protegir amb una assegurança, encara que només esquiï un dia. Després… a gaudir del silenci dels cims, i del xiuxiueig de les taules quan llisquen per la neu.